Setembre 2021

El tòpic que es tractarà en aquest butlletí serà el dels efectes de la inclusió digital de les poblacions de risc. Dintre d’aquest grup es consideren principalment a les persones d’edat avançada tant com persones amb discapacitats intel·lectuals.

El segle XXI es caracteritza per una digitalització creixent. A mesura que cada vegada hi ha més serveis quotidians en línia, els ‘offliners’ s’arrisquen a ser exclosos en una època que abraça la innovació que canvia ràpidament en tecnologia digital. Això afecta principalment a les persones en risc d’exclusió digital, persones grans o amb discapacitats intel·lectuals que estan menys connectades digitalment que els joves que van néixer a l’era digital.

L’accelerada digitalització durant la pandèmia COVID-19 ha subratllat encara més aquestes desigualtats, ja que moltes persones grans per exemple van lluitar per accedir a béns i serveis essencials, des de registres de cites de vacunació en línia, fins a pensions, menjar i medicaments durant els tancaments, si no podien accedir-hi en línia. Per tant, la nostra dependència de les tecnologies digitals durant la pandèmia ha centrat l'atenció de la política en la importància de la inclusió digital.

La inclusió de persones grans, amb o sense discapacitat, en els processos de disseny de tecnologia digital pot millorar la facilitat d’ús i la rellevància de les tecnologies digitals si es tenen en compte les seves necessitats i preferències. La seva participació activa també pot desafiar els estereotips arrelats sobre aquests col·lectius, que afecten negativament la confiança en ells mateixos i desincentiven el seu compromís digital.

Aquest terme ha vist un creixement exponencial en la seva aparició a publicacions, articles tècnics i notícies en els darrers 10 anys, especialment des del 2018 tal i com es mostra en el gràfic següent:

Figura 1. Tendència cerques inclusió digital de les poblacions de risc (2010-2021). Font: Linknovate

Només un de cada quatre europeus majors té competències digitals bàsiques o superiors, en comparació amb dos de cada tres del grup d’edat de 35 a 44 anys, tres de cada quatre entre els joves de 25 a 34 anys i quatre de cada cinc entre els joves (16-24). Segons les dades de l’Enquesta de drets fonamentals de 2019 que va fer la UE, només un de cada cinc enquestats de 75 anys o més a la Unió Europea participava almenys ocasionalment en activitats d’Internet, en comparació amb el 98% de les persones de 16 a 29 anys.

El compromís i l’ús de la tecnologia en els col·lectius en risc d’exclusió digital es veuen afectats per la manca d’accés a dispositius digitals o a Internet, el fet de no tenir habilitats digitals adequades, la falta de motivació i interès envers la tecnologia digital per a les seves necessitats i preferències i l’aparició de deterioraments físics o cognitius.

La digitalització té una promesa significativa per a les societats amb poblacions en risc d’exclusió digital. Aquests col·lectius representen un mercat creixent de tecnologies digitals adaptades a les seves necessitats, que van des de dispositius d’assistència, dispositius de vigilància de la vida intel·ligent i de salut, fins a avenços digitals en els sectors de salut i atenció que poden millorar la prestació de serveis davant la demanda creixent. És per això que cal mantenir l’elecció d’optar per l’ús de les tecnologies digitals i s’ha de garantir un manteniment continuat de l’accés fora de línia als serveis essencials i al contacte humà.

Addicionalment s’ha fet una anàlisi de termes relacionats amb el present PECT mitjançant una eina de monitorització de tendències. Es veu llavors que temes com els serveis de salut, la interacció de l’usuari i les persones amb discapacitats tenen una forta relació amb la inclusió digital de les poblacions de risc i estan veient un augment en les seves aparicions a publicacions arreu del món. 

Figura 2. Termes relacionats amb la inclusió digital de les poblacions de risc, tendència de 2010 a 2021. Font: Linknovate