|
|
 |
Newsletter de Vigilància Tecnològica
Projecte d'especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcat en la RIS3CAT i el PO FEDER de Catalunya 2012-2020.
El PECT "HubB30, més enllà de la circularitat" és una experiència pilot focalitzada en el Residu Zero que ha de permetre dissenyar la metodologia, l'estructura òptima i el espais per implementar un nou model d’interacció entre els diferents actors de la Quàdruple Hèlix (universitats i centres de recerca; administracions; empreses; ciutadania) i els processos d’innovació oberta.
Aquesta activitat s’emmarca dins de l’operació 7: Observatori “HUBB30 Residu 0”, i té per objectiu mostrar les iniciatives i els avenços tecnològics relacionats amb l’economia circular en aquells sectors on la Comissió Europea marca mesures concretes, segons s’indica en el Pla d’acció per la economia circular.
El projecte està coordinat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, participat activament per l'Ajuntament de Mollet del Vallès, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc de Recerca de la UAB, Fundació Eurecat i Esade, i compta amb el suport de l'àmbit B30.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El centre tecnològic Eurecat coordina el projecte europeu MADRAS, que ha desenvolupat un prototip d’etiqueta de geolocalització, un detector d’empremtes dactilars i un mòdul solar, mitjançant impressió funcional i nous materials, que fan que aquesta solució sigui una alternativa sostenible respecte a la fabricació d’aquests elements amb coure o silici.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
La campanya, creada per l’Agència de Residus de Catalunya i la Secretaria de Polítiques Digitals amb motiu del dia mundial del medi ambient, cerca donar una segona vida als dispositius que s’han trencat o han quedat obsolets, mitjançant la seva recollida en contenidors i beneficiant el medi ambient i social. La campanya pilot fa la recollida de telèfons mòbils a 4 botigues de MOVISTAR a Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i els Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) han signat l’acord que ha de regir la recollida dels RAEE dels pròxims quatre anys. Es té per objectiu fer front al seu abandonament a la via pública i incrementar la durabilitat i capacitat de reparació dels aparells, així com una òptima recuperació dels materials que formen aquests residus mitjançant la cooperació entre fabricants i gestors.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Parlamento Europeo ha adoptado nuevas normas que abordan las cuestiones medioambientales, éticas y sociales relacionadas con las baterías y así hacer que en 2030 circulen por las carreteras, como mínimo, 30 millones de vehículos eléctricos de cero emisiones. Las nuevas medidas adoptadas el 14 de junio con una actualización de la directiva actual sobre baterías busca que se garantice que estas puedan ser reutilizadas, refabricadas o recicladas al final de su vida útil.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
El Congrés BIT 2023 Vic ha posat en comú i han compartit visions, estratègies i maneres de treballar entorn de la bioeconomia amb el biogàs com a protagonista. S’ha destacat que l’emergència del canvi climàtic, la dependència dels combustibles fòssils, la necessitat de descarbonitzar l’economia i la gestió de les dejeccions impulsen l’ús del biogàs, i Catalunya hi té grans oportunitats si sap articular la cadena de valor. A més, s’ha assenyalat que els residus domèstics ben seleccionats són també un actor clau en la generació de biogàs.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
EU targets for the treatment of municipal and packaging waste have been set to ensure concerted efforts in all member states to move up the waste hierarchy. For this reason, this new report identifies the regions at risk of not being able to meet the objectives set for the reuse and recycling of municipal waste and recycling of packaging waste for the year 2025, as well as the objective of reducing landfill waste. municipalities by the year 2035.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Ainia está estudiando el empleo de tecnologías de reciclaje químico aplicadas a diferentes plásticos biodegradables con el objetivo de obtener, de forma sostenible, compuestos de valor añadido. La investigación surge como alternativa de gestión y valorización de productos al final de su vida útil. El proyecto, denominado Revaloriza, ha obtenido con éxito las unidades elementales que componen los polímeros (monómeros) a escala de laboratorio a partir de diferentes envases compuestos por bioplásticos.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El projecte PLASTIX, de gairebé 1,7 milions d’euros, té per objectiu establir mecanismes per a la recuperació i reutilització dels plàstics, amb actuacions que influeixin en tots els involucrats en la cadena de valor del sector (actors, fabricants, usuaris i “recicladors”) i així facilitar la transició industrial cap a una economia eficient en l’ús dels recursos. Entre les actuacions a fer destaquen la recerca d’alternatives a les matèries primeres d’origen fòssil, la proposta de millores en els marcs reguladors del reciclatge i de la normativa de vida útil dels productes.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
La jornada “Reciclado Químico: Apostando por un futuro circular”, celebrada en el marco d´Equiplast, ha puesto de relieve la grande capacitado d´España para convertirse en en lo referente a nivel europeo en tecnologías de reciclaje químico que permiten descomponer los residuos plásticos en los elementos básicos y transformarlos en nuevas materias primas circulares. Así, destaca que la circularidad es la palanca más eficaz para la descarbonización de los plásticos y que España cuenta con el ecosistema industrial y de I+D+y para convertirse en un referente mundial en reciclaje químico.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El centre tecnològic participa en el projecte europeu HEREWEAR, que promou noves solucions de materials basades en tèxtils circulars i peces de vestir produïdes localment a partir de residus d’origen biològic, com desenvolupaments de cel·lulosa i polièsters. Amb aquest i altres projectes del mateix àmbit el centre hi veu una tendència clara i important cap a l’ús de nous materials funcionals i sostenibles, amb propietats biodegradables, generats a partir de fonts renovables i amb possibilitats de reciclatge al final de la seva vida útil.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
La campanya ‘ReSet the Trend’ inclou diverses accions a les xarxes socials i Internet per conscienciar i promoure el canvi cap a un sector tèxtil verd, sostenible i circular, que s’allunyi de la moda ràpida i doni un segon ús a les peces tèxtils. Aquesta iniciativa forma part de l’Estratègia de la Unió Europea per a uns tèxtils Sostenibles i Circulars adreçada a tots els agents implicats: dissenyadors, productors, comerç, distribuïdors i consumidors. El sector tèxtil és el quart amb un major impacte en el medi ambient i això es vol canviar aprofitant el seu potencial per reduir el consum de recursos, aigua i energia, entre d’altres.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
In 2021, only 11.7% of the materials used by the EU came from recycled waste, the objective for 2030 is to double this quota, called the circular material use rate (CMUR). This report analyzes the trends of the CMUR in the EU and the possible measures to achieve the objective set. Waste recycling must be combined with other ambitious strategies such as increasing recycling of all treated waste to 70%, reducing material inputs to the economy by 15% and reducing the use of fossil fuel resources by one third.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
L’ORDRE ACC/9/2023 pretén impulsar la introducció real d’aquestes matèries al mercat, apostant per fer un gran avançament en la circularitat dels residus de la construcció que podran incorporar-se a les obres públiques i privades. A Catalunya la valorització dels residus de la construcció se situa en el 61,4%, i s’ha d’encaminar a assolir que siguin valoritzats el 75%. La Llei 5/2020 ja obligava als projectes de construcció d'obra pública i privada l'ús d'àrids reciclats procedents de la valorització de residus de la construcció i demolició en un percentatge mínim del 5%.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
Aliments, aigua i nutrients
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El treball publicat per la UOC destaca que la reutilització directa d'aigües regenerades per a usos d'aigua potable no està prevista a Espanya, però en canvi és acceptable la reutilització indirecta, retornant aquests cabals al medi natural per ser captats de nou posteriorment. Aquest és el cas posat en marxa al Llobregat, on la depuradora del Prat, tracta les aigües residuals amb les tecnologies més avançades i, un cop alliberada de contaminants, la bombeja per una canonada riu amunt i torna a barrejar-la amb el cabal fluvial.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
L’IRTA amb la col·laboració de Mercabarna, el Banc dels Aliments i INPROUS posa en marxa un projecte amb l’objectiu de reduir el malbaratament i millorar el sistema alimentari a la ciutat de Barcelona. Així, a partir de recollir vuit tipologies de productes procedents de Mercabarna que no poden entrar al circuit comercial, es crearan solucions innovadores per convertir aquests materials vegetals en ingredients potencials de productes d’alta qualitat; també es donaran pautes de gestió post collita dels excedents alimentaris per allargar-ne la vida útil.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
La guia, elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb col·laboració del Departament d’Educació, ofereix una eina per dissenyar i implantar un pla de prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars, d’acord a donar compliment a una de les obligacions que recull la Llei 3/2020 de l’11 de març. Els centres educatius tenen responsabilitat en dissenyar aquests programes i la guia els ajudarà a fer-ho amb 10 passos i a impulsar accions de sensibilització dirigides a tota la comunitat educativa, en especial als infants i joves.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Comissió Europea impulsa una proposta amb nous criteris comuns per tal de garantir que els consumidors ho tinguin més clar i més seguretat quan quelcom es vengui sota l’etiqueta de ‘verd’. Volen evitar el ‘greenwashing’ i que s’asseguri que la informació sigui de més qualitat a l’hora d’escollir productes i serveis respectuosos amb el medi ambient o elaborats sota criteris de circularitat.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Aquesta guia cerca fomentar que des de les administracions públiques catalanes es consideri el factor de la reutilització en la contractació. El document descriu l’estat d’aquesta a la compra pública actual a Catalunya i Europa, i identifica bones pràctiques d’administracions públiques europees de diversos sectors com la construcció, el mobiliari, el tèxtil i l’equipament informàtic. Aquesta Diagnosi forma part del Pla d’Acció de Compra Pública Verda de la Generalitat de Catalunya (2022-2025).
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
