Segons l'ONU actualment s'estima que el 15% de la població mundial o uns 1.000 milions de persones viuen amb una o més condicions incapacitants. Més del 46% de les persones grans, les de seixanta anys o més, tenen discapacitats i més de 250 milions de persones grans pateixen una discapacitat de moderada a severa. A tot el món, les persones amb discapacitat s'enfronten a una sèrie d'obstacles, com ara barreres actitudinals, ambientals i institucionals, que impedeixen la seva participació plena i igualitària en tots els aspectes de la vida. Sovint, les persones grans amb discapacitat es troben entre les més afectades i s'enfronten a més barreres d'edat a la societat.

Per a les persones grans amb discapacitat, hi ha una diferència significativa en l'experiència laboral i vital entre les persones amb discapacitat que han envellit amb la seva discapacitat i les persones grans que s'han convertit en discapacitats en la vellesa. La gran majoria (79%) de les persones adultes amb discapacitat van declarar que van adquirir la seva discapacitat després dels cinquanta anys (DWP, 2014: Fuller Working Lives – Background evidence).

La fragilitat en la gent gran pot ser deguda a una combinació de factors que predisposen (desenvolupament de la primera infància i estil de vida), seguits de factors que contribueixen com la inactivitat física, les malalties cròniques i l'anorèxia/malnutrició en l'edat adulta posterior (Heppenstall CP, Wilkinson TJ, Hanger HC, et al; Frailty: dominos or deliberation?).

En els darrers anys, l'aparició del concepte dels efectes de la sarcopènia en la població adulta en publicacions arreu del món ha sigut estable, amb un creixement notable en el nombre de publicacions des de 2019:

Figura 1. Aparició en publicacions dels efectes de la discapacitat en la població adulta (2010-2022). Font: Linknovate.

L'estudi "Severity Levels of Disability Among Older Adults in Low- and Middle-Income Countries: Results From the Study on Global Ageing and Adult Health (SAGE)" identifica que l'educació i l'estat socioeconòmic s'associen significativament amb la discapacitat severa juntament amb les següents condicions cròniques: angina de pit, artritis, asma, cataractes, malaltia pulmonar obstructiva crònica, depressió, diabetis i ictus. La discapacitat severa també és causada per l'estat de fragilitat, sarcopènia i un deteriorament cognitiu lleu. Una important troballa de l'estudi afirma que hi ha factors socioeconòmics i de salut importants associats a aquestes condicions. Mesurar la gravetat de la discapacitat és un element crític per estudiar les causes i les conseqüències de l'envelliment, a més, la identificació de la gent gran amb discapacitat severa és vital per dissenyar programes de prevenció, modificar intervencions o desenvolupar entorns propicis.

En el mateix estudi, es va trobar que les dones van mostrar nivells de discapacitat de gravetat més alts que els homes. Els estudis han demostrat que les dones grans tenen més probabilitats que els homes de quedar-se i mantenir-se discapacitats, a causa de dos enfocaments principals:

En primer lloc, les diferències de gènere relacionades amb la presència de malalties cròniques i altres afeccions de salut. Sota aquest enfocament, les dones grans tenen taxes més altes de malalties directament relacionades amb la discapacitat (artritis, depressió, osteoporosi, demència) i són més propenses a la presència de síndromes geriàtriques altament incapacitants (sarcopènia, fragilitat, caigudes i fractures relacionades) que els homes grans.

En segon lloc, els determinants socials a l'hora d'explicar les diferències de gènere entre les persones grans pel que fa a la discapacitat. Actualment, s'accepta àmpliament que els determinants socials (que inclouen l'estat socioeconòmic, l'ocupació, els ingressos, entre d'altres) contribueixen a les desigualtats relacionades amb el gènere.

Degut a la rellevància i importància social d'aquesta problemàtica l'ONU ja especificat als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 missions concretes que fan referència explícita a les persones grans i les persones amb discapacitat pel que fa a l'eliminació de la pobresa, la bona salut i el benestar, el treball digne i el creixement econòmic, i les ciutats i comunitats sostenibles, ja que el desenvolupament sostenible ho farà. No es pot aconseguir sense la inclusió conscient i intencionada del nombre creixent de persones grans amb discapacitat i sense. Això proporciona una plataforma crítica perquè els països abordin les transversalitats de l'envelliment i la discapacitat a escala mundial, però les oportunitats i els reptes s'han d'explorar, comprendre i incorporar plenament als programes i polítiques nacionals de desenvolupament social.

Ampliant l'anàlisi de publicacions presentada en el gràfic anterior, també es veu com les publicacions actuals referents als efectes de la discapacitat en la població adulta estan elaborades principalment per universitats:

Figura 2. Aparició en publicacions dels efectes de la discapacitat en la població adulta per tipus d’organització (2010-2022). Font: Linknovate.