El "model collapse", o col·lapse de model en català, és un fenomen en la intel·ligència artificial generativa que cal tenir molt en compte: pot comprometre seriosament la qualitat i fiabilitat dels models si no es gestiona adequadament. Aquest col·lapse es produeix quan els models de llenguatge s’entrenen amb dades generades per altres IA en lloc de dades originals creades per humans, cosa que provoca una pèrdua progressiva de diversitat, creativitat i precisió. A mesura que més contingut a internet és produït per IA, els nous models comencen a aprendre de versions anteriors d’ells mateixos, generant un bucle autoreferencial. Això pot reduir artificialment la perplexitat del model (una mesura estadística de la seva capacitat per predir paraules en context), donant una falsa sensació de millora. En realitat, aquesta disminució pot reflectir una pèrdua de diversitat en les dades i, en conseqüència, una reducció en la qualitat, riquesa i originalitat del contingut generat.

Les conseqüències d’aquest fenomen són serioses: els models esdevenen més previsibles, menys útils i potencialment més propensos a errors o biaixos. A més, en entrenar-se amb dades sintètiques, perden la capacitat d’incorporar coneixement nou i autèntic del món real. Empreses com OpenAI i Google intenten mitigar aquest risc mitjançant el filtratge de dades, l’ús de corpus curats per humans i tècniques híbrides com la generació augmentada per recuperació (RAG), tot i que aquestes també presenten reptes i poden no ser definitives. En última instància, el model collapse planteja la pregunta de si pot una intel·ligència continuar evolucionant si només s’alimenta d’ella mateixa, desconnectada del món i de l’experiència humana, sense la imprevisibilitat, la complexitat i la riquesa del pensament creatiu genuí.

Catalunya es consolida com un dels ecosistemes empresarials més dinàmics del sud d’Europa en l’àmbit de la intel·ligència artificial. La recent arribada de CoreWeave, proveïdor de referència en infraestructura cloud per a IA, i la creació del Living Lab d’NTT Data a Barcelona, posen de manifest l’atractiu de la regió com a plataforma d’innovació tecnològica i cocreació digital.

Aquestes inversions reforcen una tendència creixent: Barcelona i Catalunya són un punt de trobada entre startups, corporacions globals i administracions públiques per desenvolupar solucions d’IA aplicades en sectors com la salut, la mobilitat i la indústria. La col·laboració publicoprivada, la disponibilitat de talent i l'aposta institucional per una IA responsable fan de Catalunya un hub competitiu i connectat amb els grans fluxos internacionals de la innovació.

Catalunya fa un pas endavant per enfortir el seu ecosistema científic en intel·ligència artificial. L’ampliació del pressupost de l’Observatori d’Estratègia i Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC) permetrà desenvolupar dades estratègiques i guiar les polítiques d’innovació basades en evidència.

A més, la inversió de 18 milions d’euros a través de la convocatòria RETECH permet promoure la IA i la robòtica assistencial en l’àmbit sanitari, entre d'altres. Aquesta aposta implicarà centres tecnològics, hospitals, universitats i empreses emergents, connectant la recerca de frontera amb projectes reals que millorin la vida de les persones.

Amb aquesta visió, Catalunya es posiciona com un referent europeu en la integració de la ciència, la tecnologia i l’impacte social, amb un ecosistema ric en coneixement, infraestructures i capacitat col·laborativa.

Cada setmana es generen centenars de novetats en el camp de la Intel·ligència Artificial. Aquest espai recull una selecció acurada de notícies destacades, sense pretensió d’exhaustivitat, sinó amb la voluntat d’oferir una mostra rellevant del que realment val la pena conèixer.

Hi trobaràs avenços tècnics significatius, moviments estratègics d’empreses, aspectes ètics emergents o innovacions amb impacte. Cada peça ha estat seleccionada pel seu valor informatiu, la seva capacitat per aportar una mirada singular o per estimular una reflexió crítica sobre els camins que està prenent la IA.

Durant les darreres setmanes, s'han produït diversos esdeveniments clau que evidencien l'acceleració i sofisticació de la intel·ligència artificial a escala global, amb implicacions tant tecnològiques com geopolítiques, industrials i socials. En primer lloc, la Xina ha iniciat la construcció d’una megaconstel·lació de 2.800 satèl·lits orientats a oferir serveis de càlcul intensiu per a IA directament des de l’espai. 

Paral·lelament, Amazon ha presentat funcionalitats avançades d’IA generativa integrades en l’experiència de compra, com ara resums automàtics de ressenyes i motors de recomanació conversacional. Aquest moviment confirma la consolidació de la IA com a tecnologia clau en el comerç digital, personalitzant i optimitzant la relació entre marca i client a gran escala.

En l’àmbit de la recerca, Microsoft ha introduït ARTIST, un nou marc que dota els models de llenguatge de capacitat per raonar com agents autònoms i utilitzar eines de manera dinàmica per aconseguir objectius complexos. Aquest desenvolupament apunta cap a una nova generació d’IA més proactiva, flexible i capaç d’adaptar-se a entorns canviants.

Finalment, França, Alemanya i els Països Baixos han anunciat una aliança estratègica per finançar la recerca en computació quàntica amb una inversió inicial de 30 milions d’euros. Aquest esforç compartit reforça la intersecció entre IA i tecnologies de càlcul avançat, alhora que demostra una resposta europea coordinada a la carrera tecnològica global.

L’informe del CIDAI destaca que el sector fintech és clau per al desenvolupament de la IA a Catalunya, consolidant-se com un dels hubs més actius del sud d’Europa. L’ecosistema combina startups, grans empreses i centres de recerca, amb un entorn regulador favorable. La IA s’hi aplica en àmbits com la detecció de frau, la personalització de serveis o la predicció financera. Tot i els avenços, cal reforçar l’adopció tecnològica, el talent i la governança per mantenir la competitivitat i garantir una IA ètica i fiable.