Els agents d’intel·ligència artificial són sistemes dissenyats per percebre l’entorn, prendre decisions i actuar amb l’objectiu d’assolir metes específiques. Poden ser simples, com un xatbot que respon preguntes, o més complexos, com un robot autònom que es desplaça per un entorn físic utilitzant sensors i algoritmes. En la seva forma més avançada, coneguda com agentic AI, aquests agents no només reaccionen a estímuls, sinó que també poden actuar de manera proactiva, planificar tasques complexes i coordinar-se amb altres sistemes amb un alt grau d’iniciativa. Quan diversos agents, ja siguin més simples o més avançats, col·laboren per resoldre problemes complexos, es parla de sistemes multiagent,.

Tot aquest conjunt de tecnologies s’està consolidant com una eina estratègica per a les empreses, ja que permet automatitzar interaccions amb clients, millorar processos interns i oferir serveis més personalitzats.  De fet, es consideren una de les tendències més rellevants que estan revolucionant el desenvolupament de productes digitals i transformant la manera com les organitzacions operen i competeixen.

Catalunya es consolida com un pol d’atracció per a iniciatives empresarials i tecnològiques en l’àmbit de la intel·ligència artificial. L’eina de doblatge automàtic desenvolupada per Softcatalà mostra com l’ecosistema català aposta per solucions digitals que promouen la inclusió lingüística i cultural. Paral·lelament, el suport institucional a la gigafactoria de Móra la Nova reflecteix una estratègia clara per vincular la transformació tecnològica amb la dinamització territorial i la reindustrialització verda. Aquestes iniciatives són exemple del model català d’IA: col·laboratiu, arrelat i amb impacte econòmic i social tangible.

Els centres de recerca catalans juguen un paper clau en l’impuls d’una intel·ligència artificial amb impacte real. El Barcelona Supercomputing Center ha presentat un nou sistema d’IA per facilitar l’accés ciutadà a la informació pública en llenguatge natural, millorant la transparència i la comunicació institucional. Des del vessant de la salut, el projecte Neuro-Adversity de la Universitat de Girona explora com la IA pot contribuir a detectar trastorns neuroevolutius a partir de dades complexes sobre l’adversitat infantil. Aquests projectes evidencien el potencial de la recerca per desenvolupar tecnologies amb propòsit, orientades al bé comú i al progrés social.

Meta i Apple estan intensificant les seves apostes en el camp de la intel·ligència artificial avançada. Meta ha reunit un equip d’elit dedicat específicament al desenvolupament de superintel·ligència, en una estratègia que busca posicionar-se al capdavant de la següent generació de sistemes d’IA. Paral·lelament, tant Meta com Apple han mostrat interès per adquirir Perplexity AI, un motor de cerca basat en IA conversacional, com a alternativa al domini de Google. Aquestes operacions apunten a un escenari de consolidació tecnològica i a una nova etapa en què el control de la interfície d’accés al coneixement –ja no només al contingut– esdevé el terreny clau de competència. Davant aquest panorama, cal preguntar-se: com poden Europa i Catalunya garantir sobirania tecnològica, transparència i un accés equitatiu a la informació en aquest nou ecosistema?

El 2025 està marcant un nou rècord en inversions en intel·ligència artificial als EUA, amb 24 startups que ja han superat els 100 milions de dòlars recaptats aquest any, segons TechCrunch. L’escala i velocitat d’aquest finançament reflecteixen una confiança massiva en el potencial transformador de la IA. Tanmateix, mentre els capitalistes de risc acceleren, la ciència alça la mà amb cautela. Un estudi recent del MIT, recollit a Le Grand Continent, alerta sobre els efectes cognitius de l’ús intensiu de sistemes com ChatGPT, indicant una possible reducció de la capacitat de pensament crític i l’adopció de respostes més “vagues” i estandarditzades. En aquest context, cal obrir un debat urgent sobre com equilibrar innovació, benestar mental i responsabilitat col·lectiva en l’era de la supercomputació conversacional.

La Xina està consolidant la seva aposta per liderar el desenvolupament de la intel·ligència artificial amb avenços sorprenents. El sistema Qimeng, una eina d’IA per al disseny de xips desenvolupada per investigadors xinesos, ja ha superat en velocitat i eficiència els enginyers humans, generant dissenys de processadors en qüestió de dies. Paral·lelament, Baidu ha presentat un nou generador de vídeo basat en IA i ha renovat completament les seves funcionalitats de cerca, integrant models generatius com Ernie 4.0. Aquests moviments posen de manifest l’estratègia de la Xina per desenvolupar ecosistemes tecnològics autònoms i altament competitius, obrint interrogants sobre l’equilibri global de poder tecnològic i la sobirania digital dels estats. La cursa per la innovació s’està redibuixant, i l’estratègia xinesa n’és ja un actor central.