El CIDAI presenta el 14 de novembre els resultats del Projecte d’Impacte sobre detecció automatitzada d’extremitats i postura de jugadors en partits de futbol, desenvolupat conjuntament amb el CVC i Eurecat. La jornada —amb participació de Kognia Sports Intelligence— revisa l’estat de l’art en Human Pose Detection, la curació de dades i les arquitectures de xarxa més eficients per a detecció precisa i en temps real, reforçant la translació de la visió per computador cap a analítica esportiva fiable i operativa.

L’onzena edició de l’AI Congress Barcelona, organitzada pel CIDAI i Eurecat en el marc de l’estratègia Catalonia.AI, s’ha celebrat els dies 22 i 23 d’octubre de 2025 a l’Auditori L’Illa de Barcelona, en format exclusivament presencial, amb més de 1.900 persones inscrites. El congrés ha reunit professionals, empreses tecnològiques, startups i investigadors amb l’objectiu d’analitzar com la intel·ligència artificial (IA) està transformant l’entorn empresarial, posant l’accent en la IA generativa i agentiva, la sobirania de dades, la sostenibilitat i l’escalabilitat de les solucions.

Durant dues jornades intenses, s’han presentat tendències emergents i casos d’èxit reals que situen el negoci al centre del debat i han convertit l’esdeveniment en una plataforma clau de networking per a proveïdors de tecnologia, empreses usuàries i emprenedors de l’ecosistema d’IA i dades de Catalunya. L’AI Congress ha posat de manifest el paper de la IA com a motor de productivitat i innovació, mostrant el seu impacte transversal en la indústria, la salut i els serveis. Experts internacionals com Rod Evans (NVIDIA) i Mario Lanza (Universitat Nacional de Singapur) han abordat la necessitat d’avançar cap a una IA sobirana i energèticament eficient, mentre que Carme Torras ha rebut el reconeixement del congrés per la seva trajectòria en robòtica assistencial ètica.

El congrés s’ha consolidat com un punt de trobada de referència per compartir coneixement, experiències i tendències en intel·ligència artificial aplicada. El seu objectiu és fomentar la col·laboració entre recerca, empresa i administració per impulsar un desenvolupament tecnològic ètic, sostenible i orientat a l’impacte positiu en la societat.

i2CAT i Idneo validen al campus Nord de la UPC un pilot de percepció col·lectiva V2X que fusiona dades d’infraestructura i vehicles i comparteix CPMs per estendre el camp de visió dels sensors, fins i tot en condicions adverses; la base tècnica són MOTCAM i V2X FlexStack, amb transferència prevista cap als ADAS d’Idneo. Paral·lelament, el CVC i la UAB impulsen el campus com a laboratori viu d’IA, amb l’entorn Town-UAB (germà digital fotorealista de la xarxa viària) per provar conducció autònoma i recerca aplicada en un escenari real. Junts, apunten a una infraestructura de prova que accelera el pas de prototips a producte i reforça el posicionament de Catalunya en mobilitat intel·ligent.

En una entrevista, Karina Gibert defensa que la IA no ha de destruir ocupació si es governa bé: supervisió humana, capacitat i ètica per evitar usos imprudents, i polítiques actives per atraure dones i perfils híbrids cap a l’ecosistema digital. En paral·lel, l’ICCUB-UB presenta millores a les PINNs combinant entrenament multicapa i regulació unimodular per resoldre equacions diferencials rígides, amb impacte en simulació científica i enginyeria. Dos moviments complementaris: humanisme i governança de la IA d’una banda, i mètodes de frontera per accelerar la ciència de l’altra.

OpenAI llanca AgentKit: Agent Builder per orquestrar fluxos multiagent amb guardrails, Connector Registry per governar dades i eines, ChatKit per integrar xats d’agents, Evals per gestionar datasets, “sampling” d’extrem a extrem, optimització d’indicacions i RFT per personalitzar models. L’objectiu d'OpenAI, reduir mesos d’orquestració a hores i portar agents fiables a producció. Alhora, Perplexity anuncia Perplexity Patents, un agent de recerca de patents en beta gratuïta que respon en llenguatge natural, cita documents i explora també prior art fora dels registres clàssics. El resultat és que la cadena de recerca cap a prototip i finalment a producte es fa més curta i traçable.

Google afirma un avantatge quàntic verificable: l'algoritme "quantum echoes” calcula estructures moleculars a 13.000 vegades més velocitat que supercomputadors com Frontier; l’estudi es publica a Nature i experts recorden que l’aplicació general encara és a anys vista. En clau prospectiva, SwissCognitive defensa l’era de la Physical AI: intel·ligència encarnada que actua sobre el món (sanitat, logística, construcció) gràcies a models fundacionals per a robots, edge i digital twins, reclamant “governance by design” per riscos físics. El missatge: capacitat de càlcul i capacitat d’acció convergeixen, i la regulació haurà d’evolucionar a la mateixa velocitat.

La Comissió Europea presenta Apply AI (desplegament en indústria i sector públic, Apply AI Alliance, AI Observatory i AI Act Service Desk) i l’AI in Science Strategy, amb RAISE com a institut virtual europeu i mesures com 600 M€ d’Horizon Europe per potència de càlcul i un doblament de la inversió anual en IA, orientades a time-to-market i talent global. En paral·lel, el MIT descriu CRESt, una plataforma d’IA que integra múltiples fonts científiques i experiments autònoms per descobrir nous materials, un pas cap a self-driving labs. Europa fixa marcs i recursos; acadèmia i labs mostren camins operatius per convertir-los en descobriments.