Data d'enviament: 09/09/2022

 

Projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcat en la RIS3CAT i el PO FEDER de Catalunya 2014-2020.

"Ecosistema d’Innovació per a les ciutats cuidadores"

 

Els PECT són projectes d’innovació i especialització intel·ligent territorial cofinançats pel Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), que responen a la voluntat d’organitzar i aglutinar els diferents elements determinants del desenvolupament econòmic d’un territori de forma alineada amb l’Estratègia europea de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent (RIS3) i la corresponent estratègia catalana RIS3CAT.

 

El PECT Mataró-Maresme “Ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores”, té l’objectiu de desenvolupar i implementar en el territori nous models i solucions innovadores enfocades a l’acompanyament de l’envelliment actiu i a l’atenció de persones en situació de fragilitat o dependència. Per aconseguir-ho, realitza processos de recerca, desenvolupament tecnològic i generació i transferència de coneixement entre els agents implicats, com a base per la creació d’ocupació i activitat econòmica d’alt valor afegit.

 

El projecte està coordinat per l’Ajuntament de Mataró, participat activament per la Fundació TecnoCampus, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i la Fundació El Maresme, i compta amb el suport del Consorci Sanitari del Maresme i de la Fundació TIC Salut Social.

 



ÍNDEX:
Tòpic del mes: La discapacitat en la població adulta  |  Editorial: article del mes  |  TIC  |  Simulació entorns reals  |  Dietes i hàbits saludables  |  Sociosanitari

 
Tòpic del mes: La discapacitat en la població adulta
space

Segons l'ONU actualment s'estima que el 15% de la població mundial o uns 1.000 milions de persones viuen amb una o més condicions incapacitants. Més del 46% de les persones grans, les de seixanta anys o més, tenen discapacitats i més de 250 milions de persones grans pateixen una discapacitat de moderada a severa. A tot el món, les persones amb discapacitat s'enfronten a una sèrie d'obstacles, com ara barreres actitudinals, ambientals i institucionals, que impedeixen la seva participació plena i igualitària en tots els aspectes de la vida. Sovint, les persones grans amb discapacitat es troben entre les més afectades i s'enfronten a més barreres d'edat a la societat.


Per a les persones grans amb discapacitat, hi ha una diferència significativa en l'experiència laboral i vital entre les persones amb discapacitat que han envellit amb la seva discapacitat i les persones grans que s'han convertit en discapacitats en la vellesa. La gran majoria (79%) de les persones adultes amb discapacitat van declarar que van adquirir la seva discapacitat després dels cinquanta anys (DWP, 2014: Fuller Working Lives – Background evidence).


La fragilitat en la gent gran pot ser deguda a una combinació de factors que predisposen (desenvolupament de la primera infància i estil de vida), seguits de factors que contribueixen com la inactivitat física, les malalties cròniques i l'anorèxia/malnutrició en l'edat adulta posterior (Heppenstall CP, Wilkinson TJ, Hanger HC, et al; Frailty: dominos or deliberation?).


En els darrers anys, l'aparició del concepte dels efectes de la sarcopènia en la població adulta en publicacions arreu del món ha sigut estable, amb un creixement notable en el nombre de publicacions des de 2019:



Figura 1. Aparició en publicacions dels efectes de la discapacitat en la població adulta (2010-2022). Font: Linknovate.


L'estudi "Severity Levels of Disability Among Older Adults in Low- and Middle-Income Countries: Results From the Study on Global Ageing and Adult Health (SAGE)" identifica que l'educació i l'estat socioeconòmic s'associen significativament amb la discapacitat severa juntament amb les següents condicions cròniques: angina de pit, artritis, asma, cataractes, malaltia pulmonar obstructiva crònica, depressió, diabetis i ictus. La discapacitat severa també és causada per l'estat de fragilitat, sarcopènia i un deteriorament cognitiu lleu. Una important troballa de l'estudi afirma que hi ha factors socioeconòmics i de salut importants associats a aquestes condicions. Mesurar la gravetat de la discapacitat és un element crític per estudiar les causes i les conseqüències de l'envelliment, a més, la identificació de la gent gran amb discapacitat severa és vital per dissenyar programes de prevenció, modificar intervencions o desenvolupar entorns propicis.


En el mateix estudi, es va trobar que les dones van mostrar nivells de discapacitat de gravetat més alts que els homes. Els estudis han demostrat que les dones grans tenen més probabilitats que els homes de quedar-se i mantenir-se discapacitats, a causa de dos enfocaments principals:


En primer lloc, les diferències de gènere relacionades amb la presència de malalties cròniques i altres afeccions de salut. Sota aquest enfocament, les dones grans tenen taxes més altes de malalties directament relacionades amb la discapacitat (artritis, depressió, osteoporosi, demència) i són més propenses a la presència de síndromes geriàtriques altament incapacitants (sarcopènia, fragilitat, caigudes i fractures relacionades) que els homes grans.


En segon lloc, els determinants socials a l'hora d'explicar les diferències de gènere entre les persones grans pel que fa a la discapacitat. Actualment, s'accepta àmpliament que els determinants socials (que inclouen l'estat socioeconòmic, l'ocupació, els ingressos, entre d'altres) contribueixen a les desigualtats relacionades amb el gènere.


Degut a la rellevància i importància social d'aquesta problemàtica l'ONU ja especificat als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 missions concretes que fan referència explícita a les persones grans i les persones amb discapacitat pel que fa a l'eliminació de la pobresa, la bona salut i el benestar, el treball digne i el creixement econòmic, i les ciutats i comunitats sostenibles, ja que el desenvolupament sostenible ho farà. No es pot aconseguir sense la inclusió conscient i intencionada del nombre creixent de persones grans amb discapacitat i sense. Això proporciona una plataforma crítica perquè els països abordin les transversalitats de l'envelliment i la discapacitat a escala mundial, però les oportunitats i els reptes s'han d'explorar, comprendre i incorporar plenament als programes i polítiques nacionals de desenvolupament social.


Ampliant l'anàlisi de publicacions presentada en el gràfic anterior, també es veu com les publicacions actuals referents als efectes de la discapacitat en la població adulta estan elaborades principalment per universitats:




Figura 2. Aparició en publicacions dels efectes de la discapacitat en la població adulta per tipus d’organització (2010-2022). Font: Linknovate.


Editorial: article del mes
space
Why Do We Get Old, and Can Aging Be Reversed?
Everybody gets older, although not everyone ages in the same way. For many people, late life includes a deterioration of health brought on by age-related disease. Yet there are also people who retain a more youthful vigor, and around the world, women typically live longer than men. Why is that? In this episode, Steven Strogatz speaks with Judith Campisi and Dena Dubal, two biomedical researchers who study the causes and outcomes of aging to understand how it works — and what scientists know about postponing or even reversing the aging process. Why exactly do we age? What’s happening at the cellular level as our bodies get older? Scientists are still chasing many of the answers, but there have been some important advances in understanding the distinctive changes we call aging. Someday, that progress might not only help us live longer, but live better too. After all, living many years may not be much of a bargain if it means suffering from diseases like Alzheimer’s or Parkinson’s. We’ll ask what role do our genes play in aging? And why do women tend to live longer than men on average? And also, what is research finding out about the ways we might slow down the process of aging?
 
Veure'n més

TIC
space
 
image3
Helping older adults stay safe and independent 
Smartwatches and Fitbits are great for tracking movement, but they weren’t designed for the type of people for whom collecting movement data is arguably most important: older adults who use mobility aids like walkers.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
Artificial intelligence model can detect Parkinson’s from breathing patterns
Parkinson’s disease is notoriously difficult to diagnose as it relies primarily on the appearance of motor symptoms such as tremors, stiffness, and slowness, but these symptoms often appear several years after the disease onset.
 
Veure'n més
 
Simulació entorns reals
space
 
image3
Unión multisectorial para ofrecer soluciones tecnológicas a personas mayores y con discapacidad en Galicia 
Los promotores presentaron el grupo de trabajo en presencia del rector de la UDC y del director general de Mayores y Atención Socio sanitaria de la Xunta de Galicia.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
La FEC y la FEMP se unen por la prevención cardiovascular
La FEC y la FEMP acuerdan promocionar estilos de vida saludables en la población y prevenir patologías cardiovasculares.
 
Veure'n més
 
Dietes i hàbits saludables
space
 
image3
Many types of leisure time activities may lower risk of death for older adults 
Older adults who participate weekly in many different types of leisure time activities, such as walking for exercise, jogging, swimming laps, or playing tennis, may have a lower risk of death from any cause, as well as death from cardiovascular disease and cancer, according to a new study.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
La mala salud del corazón predice el envejecimiento prematuro del cerebro
El estudio no identificó ninguna asociación entre la función cognitiva en la infancia el nivel educativo o el estatus socioeconómico y el envejecimiento prematuro del cerebro.
 
Veure'n més
 
Sociosanitari
space
 
image3
Más de un 98% de las enfermeras en residencias de ancianos señala que las lesiones cutáneas son muy frecuentes entre sus pacientes 
La incidencia de lesiones cutáneas tras la retirada de los apósitos varía de un 3 a un 22 dependiendo de la edad el tiempo y las características del tratamiento Factores como la edad o afecciones subyacentes aumentan el riesgo de heridas en la piel.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
5 investors explain why longevity tech is a long-term play
Of all the stories passed on through history, the tales of life unending have persisted in the human imagination without much change. The details differ, but nearly every civilization right from the time of the Egyptians has in some form or the other sought to delay death.
 
Veure'n més
 
space