Desembre 2021

El tòpic que es tractarà en aquest butlletí serà el del risc de depressió en la població envellida. L’estudi tindrà un enfoc generalista i tractarà de definir els principals causants d’aquesta situació més que no aprofundir en cadascun d’ells.

Al 2017, segons l’Enquesta Nacional de Salut (ENSE), 1 de cada 10 persones majors de 65 anys pateix símptomes depressius. La depressió en adults grans també està lligada a un major risc de malalties cardíaques i de mort per malaltia. Al mateix temps, la depressió redueix la capacitat de rehabilitació de les persones grans. Els estudis de pacients de residències d'avis amb malalties físiques han demostrat que la presència de depressió augmenta substancialment la probabilitat de mort per aquestes malalties. Per aquest motiu, és important assegurar-se que un adult gran que us preocupa sigui avaluat i tractat, encara que la depressió sigui lleu. A vegades, degut a la semblança simptomatològica, la depressió en persones grans passa desapercebuda al pensar-se que es part d’una altra malaltia o un efecte secundari dels fàrmacs que li son administrats. Això fa que sigui molt important portar un control en les poblacions de risc.

Les cerques d’aquest terme ha mantingut un numero baix d’aparicions en articles tècnics i notícies en els darrers 10 anys, augmentant exponencialment al 2019 tal i com es mostra en el gràfic següent:

Figura 1. Tendència cerques risc de depressió en la població envellida (2010-2021). Font: Linknovate

És important portar un seguiment clínic per part dels especialistes d’aquest risc en la població envellida ja que l'avançament d'edat sovint s'acompanya de la pèrdua dels sistemes de suport social a causa de la mort del cònjuge o dels germans, la jubilació o el trasllat. A causa dels canvis en les circumstàncies de la persona gran i del fet que s'espera que les persones grans pateixin canvis en el seu comportament propis de l’edat, els metges i la família poden perdre els signes de la depressió. Com a resultat, el tractament eficaç sovint es retarda, forçant moltes persones grans a lluitar innecessàriament amb la depressió.

Els estudis han descobert que, tot i que els antidepressius poden ser útils en adults grans, és possible que no sempre siguin tan efectius com en pacients més joves. A més, s'ha de considerar acuradament el risc d'efectes secundaris o reaccions potencials amb altres medicaments. Per exemple, certs antidepressius antics, com ara l'amitriptilina i la Imipramina, poden ser sedants, poden causar confusió o poden causar una caiguda sobtada de la pressió arterial quan una persona s'aixeca. Això pot provocar caigudes i fractures, lesions molt greus en persones d’edat avançada. El suport social i crear sistemes d’acompanyament a la gent gran son factors fonamentals que creen un ecosistema que protegeix aquesta fragilitat.

Addicionalment s’ha fet una anàlisi de termes relacionats amb el present tòpic mitjançant una eina de monitorització de tendències. Es veu llavors que temes com l’exercici físic, la demència, el suport social o la teràpia cognitiva tenen una forta relació amb el risc de depressió en la població envellida i estan veient un augment en les seves aparicions a publicacions arreu del món els darrers anys. 

Figura 2. Termes relacionats amb el risc de depressió en la població envellida, tendència de 2010 a 2021. Font: Linknovate