|
|
Data d'enviament: 29/08/2022
Projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcat en la RIS3CAT i el PO FEDER de Catalunya 2014-2020.
"Ecosistema d’Innovació per a les ciutats cuidadores"
Els PECT són projectes d’innovació i especialització intel·ligent territorial cofinançats pel Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), que responen a la voluntat d’organitzar i aglutinar els diferents elements determinants del desenvolupament econòmic d’un territori de forma alineada amb l’Estratègia europea de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent (RIS3) i la corresponent estratègia catalana RIS3CAT.
El PECT Mataró-Maresme “Ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores”, té l’objectiu de desenvolupar i implementar en el territori nous models i solucions innovadores enfocades a l’acompanyament de l’envelliment actiu i a l’atenció de persones en situació de fragilitat o dependència. Per aconseguir-ho, realitza processos de recerca, desenvolupament tecnològic i generació i transferència de coneixement entre els agents implicats, com a base per la creació d’ocupació i activitat econòmica d’alt valor afegit.
El projecte està coordinat per l’Ajuntament de Mataró, participat activament per la Fundació TecnoCampus, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i la Fundació El Maresme, i compta amb el suport del Consorci Sanitari del Maresme i de la Fundació TIC Salut Social.
|
|
|
|
|
Tòpic del mes: Els efectes de la sarcopènia en la població adulta
|
|
|
|
|
|
|
La sarcopènia és una malaltia progressiva del múscul esquelètic que provoca la disminució de la força, després de la massa muscular i finalment, del rendiment físic. És una de les conseqüències de l'envelliment, encara que sol veure's accentuada per l'aparició d'altres patologies. .
Els factors que provoquen aquesta patologia són varis, entre els quals es troben un estil de vida sedentari o la inactivitat física per convalescència, patologies endocrines com la diabetis, processos inflamatoris o un altre tipus de malalties com el càncer. La genètica individual també pot afavorir o no la seva aparició.
És per això que la seva aparició i grau d'afectació dista entre la població, essent diverses situacions crítiques per a la seva aparició, com la menor activitat física, la malnutrició, la comorbiditat i l'existència de diversos canvis hormonals, bioquímics i genètics.
El sistema muscular esquelètic a partir de la tercera dècada de la vida pateix una lenta però progressiva pèrdua de la massa i força muscular, circumstància que s'accentua a partir dels 65–70 anys. A partir dels 50 anys la massa muscular disminueix entre un 1–2% anualment i la força muscular ho fa entre un 1,5–3% a partir dels 60 anys. Als homes el procés és més progressiu, mentre que les dones presenten un brusc descens coincidint amb la menopausa. Els símptomes de la sarcopènia fa que resulti difícil o impossible abordar activitats quotidianes com pujar escales o recollir objectes al terra.
La sarcopènia pot afectar també la formació de l'os, pot disminuir la tolerància a la glucosa i interferir en la regulació de la temperatura corporal i disminuir el volum sanguini, cosa que influeix en la resposta cardiovascular a l'exercici. La pèrdua de múscul facilita que la fatiga aparegui més precoçment. Tot això afavoreix un major risc de caigudes i, per tant, de fractures, que està directament relacionat amb la independència funcional dels grans. També s'ha descrit que la sarcopènia s'associa a un augment en el risc de presentar més infeccions o pitjor recuperació després d'una malaltia aguda. Fins i tot alguns treballs ho han relacionat amb més mortalitat.
En els darrers anys, l'aparició del concepte dels efectes de la sarcopènia en la població adulta en publicacions arreu del món ha sigut estable, amb un creixement notable en el nombre de publicacions des de 2019:
Figura 1. Aparició en publicacions dels efectes de la sarcopènia en la població adulta (2010-2022). Font: Linknovate.
Segons un estudi dels efectes de la nutrició i l’exercici en la millora de la simptomatologia de la sarcopènia aquesta va mostrar la superioritat de l'exercici per millorar la força de la mà, la velocitat de la marxa i l'equilibri dinàmic en adults grans amb sarcopènia. Tanmateix, no es van trobar diferències significatives entre els efectes de les diferents intervencions sobre la massa muscular. A més, l'exercici combinat amb la nutrició té efectes similars a l'exercici sol. En les intervencions no farmacològiques per a adults majors amb sarcopènia, l'exercici s'ha de considerar la prioritat per millorar la força de la mà (Pei-Yu Wu et Al., Exercise, Nutrition, and Combined Exercise and Nutrition in Older Adults with Sarcopenia: A Systematic Review and Network Meta-analysis, 2021).
En l'àmbit general, es recomana fer les següents activitats físiques per combatre la sarcopènia:
- Entrenament de resistència: l'entrenament de resistència inclou l'aixecament de pesos, estirar contra bandes de resistència o moure part del cos contra la gravetat. Quan feu exercici de resistència, la tensió de les fibres musculars dona lloc a senyals de creixement que condueixen a un augment de la força. L'exercici de resistència també augmenta les accions de les hormones que promouen el creixement.
- Entrenament físic: l'exercici sostingut que augmenta la freqüència cardíaca, inclòs l'exercici aeròbic i l'entrenament de resistència, també pot controlar la sarcopènia. La majoria dels estudis d'exercici aeròbic per al tractament o prevenció de la sarcopènia també han inclòs l'entrenament de resistència i flexibilitat com a part d'un programa d'exercicis combinats.
- Caminar: caminar també pot prevenir i fins i tot revertir la sarcopènia, i és una activitat que la majoria de la gent pot fer gratuïtament, a qualsevol lloc on visqui.
A nivell de l’alimentació, la proteïna, la Vitamina D, els àcids grassos Omega-3 i la creatina ajuden i promouen el creixement muscular, sent adients per quan es pateixen els símptomes de la sarcopènia.
Ampliant l’anàlisi de publicacions presentada en el gràfic anterior, també es veu com les publicacions actuals del concepte dels efectes de la sarcopènia en la població adulta estan elaborades principalment per universitats:
Figura 2. Aparició en publicacions dels efectes de la sarcopènia en la població adulta per tipus d’organització (2010-2022). Font: Linknovate.
|
|
|
|
|
|
|
Editorial: article del mes
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El buen envejecer tiene que ver con la práctica diaria de ejercicio físico, la alimentación saludable, una dosis limitada de farmacoterapia, relaciones sociales fluidas, el uso adecuado de la tecnología, etc. Estos son los ingredientes ideales para un auténtico envejecimiento activo pero la realidad puede que vaya por otro camino distinto, sobre todo tras la pandemia, lo que convierte a este proceso biológico en todo un desafío, tal como se planteó en la sesión plenaria del 64º Congreso de la SEGG, que se celebra estos días en Madrid.
Moderada por la Dra. Fátima Brañas, del Servicio de Geriatría del Hospital Universitario Infanta Leonor, de Madrid, contó con la participación del geriatra Marco Inzitari, del Parc Sanitari Pere Virgili Barcelona, de José Viña Ribes, catedrático de Fisiología. Universidad de Valencia y de la escritora Anna Freixas Farré.
El Dr.Inzitari entiende por envejecimiento saludable no solo la ausencia o control de enfermedades y factores de riesgo sino también ha de darse la preservación de un alto nivel de funcionalidad física, cognitiva, emocional y de las relaciones sociales, así como un compromiso activo en la vida y actuar en plenitud en acorde con los objetivos vitales de la persona.
"A partir de ahí, algunos de los pilares de este estilo de vida pasan por el ejercicio físico, muy importante, intervención de larga duración en el tiempo y sostenible", indicó.
Desde el punto de vista nutricional, la adherencia a la dieta mediterránea puede prevenir la fragilidad, según estudios recientes a los que se refirió el experto. Sueño de calidad y relaciones sociales también pueden sumarse a esta relación de factores favorables en las etapas más avanzadas de la vida.
Durante su exposición hizo referencia al programa de Atención primaria y Geriatría Integradas con una visión Longitudinal (+ AGIL) que se sustenta en una atención integrada y a partir de la evidencia existente, implementar una intervención integrada por geriatría, atención primaria y recursos sociales-económicos.
En esta intervención, tal como indicó, "la participación y el empoderamiento de los usuarios es fundamental, así como la integración de recursos para su sostenibilidad". Puso en valor a la Atención Primaria para este tipo de estrategias "es fundamental en el terreno de la prevención de la fragilidad, va más allá de las paredes de hospital. Es un entorno en el que el paciente tiene una vinculación de hace años con su médico, convirtiéndose en el profesional sanitario de referencia, teniendo en cuenta otros factores como la cercanía al centro de salud".
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A Bluetooth tracking device to aid the search for older people with dementia who get lost |
|
Getting lost can affect caregivers and families of older people with dementia – now, a Bluetooth tracking device can assist the search for their loved ones.
|
|
|
|
|
|
|
|
Avanzar en el conocimiento de la relación entre la epigenética y los procesos de envejecimiento, clave para la medicina personalizada |
|
La biogerontología se presenta como un ámbito científico de gran interés que junto con los avances en el conocimiento de los procesos de envejecimiento tuvieron su espacio en el 62º Congreso de la SEGG celebrado en Madrid.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Un tipo de células mesenquimales ofrece potencial frente a la sarcopenia asociada a la edad |
|
En un modelo animal mejoran la estructura y función muscular y promueven la formación de orgánulos para la producción de energía.
|
|
|
|
|
|
|
|
Research reveals how brain inflammation may link Alzheimer's risk, sleep disturbance |
|
Scientists have discovered that brain inflammation may link Alzheimer's disease risk with sleep disturbance, which may aid early detection and prevention efforts by identifying novel treatment targets at preclinical stages.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Dietes i hàbits saludables
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Whether you're 18 or 80, lifestyle may be more important than age in determining dementia risk, study reveals |
|
Individuals with no dementia risk factors, such as smoking, diabetes or hearing loss, have similar brain health as people who are 10 to 20 years younger than them, according to a new study. The study found that a single dementia risk factor could reduce cognition by the equivalent of up to three years of aging.
|
|
|
|
|
|
|
|
Prevención, clave en el impulso del envejecimiento activo y saludable |
|
En paralelo a la estrategia de la OMS para la ´Década del Envejecimiento Saludable´ CEOMA ha presentado un manifiesto en el que propone la puesta en marcha de cuatro líneas de actuación.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Women are more likely to live past 90 if they’re optimistic, according to a new study |
|
Harvard analysed data from almost 160,000 women aged between 50 and 79. The study suggests optimistic women have a lifespan 5.4% longer than those who are the least optimistic.
|
|
|
|
|
|
|
|
El proyecto AtHenea responde a la necesidad de cuidar de nuestros cuidadores |
|
Se trata de una herramienta que ofrecerá a partir del próximo año apoyo psicológico laboral y legal a los profesionales sanitarios y sociosanitarios en el contexto post Covid.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|