La sarcopènia és una malaltia progressiva del múscul esquelètic que provoca la disminució de la força, després de la massa muscular i finalment, del rendiment físic. És una de les conseqüències de l'envelliment, encara que sol veure's accentuada per l'aparició d'altres patologies. .

Els factors que provoquen aquesta patologia són varis, entre els quals es troben un estil de vida sedentari o la inactivitat física per convalescència, patologies endocrines com la diabetis, processos inflamatoris o un altre tipus de malalties com el càncer. La genètica individual també pot afavorir o no la seva aparició.

És per això que la seva aparició i grau d'afectació dista entre la població, essent diverses situacions crítiques per a la seva aparició, com la menor activitat física, la malnutrició, la comorbiditat i l'existència de diversos canvis hormonals, bioquímics i genètics.

El sistema muscular esquelètic a partir de la tercera dècada de la vida pateix una lenta però progressiva pèrdua de la massa i força muscular, circumstància que s'accentua a partir dels 65–70 anys. A partir dels 50 anys la massa muscular disminueix entre un 1–2% anualment i la força muscular ho fa entre un 1,5–3% a partir dels 60 anys. Als homes el procés és més progressiu, mentre que les dones presenten un brusc descens coincidint amb la menopausa. Els símptomes de la sarcopènia fa que resulti difícil o impossible abordar activitats quotidianes com pujar escales o recollir objectes al terra.

La sarcopènia pot afectar també la formació de l'os, pot disminuir la tolerància a la glucosa i interferir en la regulació de la temperatura corporal i disminuir el volum sanguini, cosa que influeix en la resposta cardiovascular a l'exercici. La pèrdua de múscul facilita que la fatiga aparegui més precoçment. Tot això afavoreix un major risc de caigudes i, per tant, de fractures, que està directament relacionat amb la independència funcional dels grans. També s'ha descrit que la sarcopènia s'associa a un augment en el risc de presentar més infeccions o pitjor recuperació després d'una malaltia aguda. Fins i tot alguns treballs ho han relacionat amb més mortalitat.

En els darrers anys, l'aparició del concepte dels efectes de la sarcopènia en la població adulta en publicacions arreu del món ha sigut estable, amb un creixement notable en el nombre de publicacions des de 2019:

Figura 1. Aparició en publicacions dels efectes de la sarcopènia en la població adulta (2010-2022). Font: Linknovate.

Segons un estudi dels efectes de la nutrició i l’exercici en la millora de la simptomatologia de la sarcopènia aquesta va mostrar la superioritat de l'exercici per millorar la força de la mà, la velocitat de la marxa i l'equilibri dinàmic en adults grans amb sarcopènia. Tanmateix, no es van trobar diferències significatives entre els efectes de les diferents intervencions sobre la massa muscular. A més, l'exercici combinat amb la nutrició té efectes similars a l'exercici sol. En les intervencions no farmacològiques per a adults majors amb sarcopènia, l'exercici s'ha de considerar la prioritat per millorar la força de la mà (Pei-Yu Wu et Al., Exercise, Nutrition, and Combined Exercise and Nutrition in Older Adults with Sarcopenia: A Systematic Review and Network Meta-analysis, 2021).

En l'àmbit general, es recomana fer les següents activitats físiques per combatre la sarcopènia:

• Entrenament de resistència: l'entrenament de resistència inclou l'aixecament de pesos, estirar contra bandes de resistència o moure part del cos contra la gravetat. Quan feu exercici de resistència, la tensió de les fibres musculars dona lloc a senyals de creixement que condueixen a un augment de la força. L'exercici de resistència també augmenta les accions de les hormones que promouen el creixement.
• Entrenament físic: l'exercici sostingut que augmenta la freqüència cardíaca, inclòs l'exercici aeròbic i l'entrenament de resistència, també pot controlar la sarcopènia. La majoria dels estudis d'exercici aeròbic per al tractament o prevenció de la sarcopènia també han inclòs l'entrenament de resistència i flexibilitat com a part d'un programa d'exercicis combinats.
• Caminar: caminar també pot prevenir i fins i tot revertir la sarcopènia, i és una activitat que la majoria de la gent pot fer gratuïtament, a qualsevol lloc on visqui.

A nivell de l’alimentació, la proteïna, la Vitamina D, els àcids grassos Omega-3 i la creatina ajuden i promouen el creixement muscular, sent adients per quan es pateixen els símptomes de la sarcopènia.

Ampliant l’anàlisi de publicacions presentada en el gràfic anterior, també es veu com les publicacions actuals del concepte dels efectes de la sarcopènia en la població adulta estan elaborades principalment per universitats:

Figura 2. Aparició en publicacions dels efectes de la sarcopènia en la població adulta per tipus d’organització (2010-2022). Font: Linknovate.