Projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcat en la RIS3CAT i el PO FEDER de Catalunya 2014-2020.

"Ecosistema d’Innovació per a les ciutats cuidadores"

 

Els PECT són projectes d’innovació i especialització intel·ligent territorial cofinançats pel Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), que responen a la voluntat d’organitzar i aglutinar els diferents elements determinants del desenvolupament econòmic d’un territori de forma alineada amb l’Estratègia europea de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent (RIS3) i la corresponent estratègia catalana RIS3CAT.

 

El PECT Mataró-Maresme “Ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores”, té l’objectiu de desenvolupar i implementar en el territori nous models i solucions innovadores enfocades a l’acompanyament de l’envelliment actiu i a l’atenció de persones en situació de fragilitat o dependència. Per aconseguir-ho, realitza processos de recerca, desenvolupament tecnològic i generació i transferència de coneixement entre els agents implicats, com a base per la creació d’ocupació i activitat econòmica d’alt valor afegit.

 

El projecte està coordinat per l’Ajuntament de Mataró, participat activament per la Fundació TecnoCampus, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i la Fundació El Maresme, i compta amb el suport del Consorci Sanitari del Maresme i de la Fundació TIC Salut Social.

 



ÍNDEX:
Tòpic del mes: Aïllament social en la gent gran  |  Editorial: Article del mes  |  TIC  |  Simulació entorns reals  |  Dietes i hàbits saludables  |  Sociosanitari

 

Juny 2021


 
Tòpic del mes: Aïllament social en la gent gran
space

El tòpic que es tractarà en aquest butlletí serà el de l’aïllament social de la gent gran i les tecnologies per a afavorir la comunicació. Concretament es parlarà de la situació que pateixen moltes persones grans les quals estan aïllades socialment i en solitud, i com les noves tecnologies de la comunicació poden pal·liar aquesta realitat.



L’ús de noves tecnologies té un grau de penetració baix en la població més envellida, degut a diferents barreres com la necessitat d’aprendre a utilitzar les mateixes o la barrera econòmica. Això fa que aquest tipus de propostes de base tecnològica no tinguin una alt grau d’utilització per part de sectors més envellits de la població, tot i que la tendència està millorant en els darrers anys.



Aquest terme ha vist un creixement exponencial en la seva aparició a publicacions, articles tècnics i notícies en els darrers 3 anys, tal i com es mostra en el gràfic següent:





Figura 1. Tendència cerques aïllament social de la gent gran i tecnologies per a afavorir la comunicació (2010-2021). Font: Linknovate



La tecnologia més comú per pal·liar aquest aïllament social és l’ús dels telèfons, més acceptats pels sectors més envellits de la població, segons enquestes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE, 2015). Avui dia existeixen aplicacions que van des de l’entreteniment o oci fins al control de la salut. Algunes d’aquestes aplicacions ajuden a exercitar la memòria (Lumosity), recorden la presa de medicaments (Medisafe) o permeten als familiars saber on es troba l'usuari de l'aplicació (Prime Alert).



Darrerament, i amb la necessitat de confinar-se a casa també s’ha vist un increment de l’ús de les videoconferències com a eina de connexió social, estudis demostren que l’ús d’altres opcions com el propi internet o xarxes socials afavoreixen a millorar la situació de solitud en la població envellida.



Addicionalment s’ha fet una anàlisi de termes relacionats amb el present PECT mitjançant una eina de monitorització de tendències. Es veu llavors que temes com les xarxes socials, els serveis de salut o les clíniques cuidadores tenen una forta relació amb aquests termes i estan veient un augment en les seves aparicions a publicacions arreu del món.





Figura 2. Termes relacionats amb l’aïllament social de la gent gran i les tecnologies per a afavorir la comunicació, tendència de 2010 a 2021. Font: Linknovate


 
Editorial: Article del mes
space


 
Scientists help mice live 23 percent longer — the equivalent of 120 years old in human years
sraeli scientists increased the life expectancy of mice by 23 percent, which could allow the average person to live up to 120 years. According to a report from the Times of Israel, scientists increased in 250 mice the supply of a protein, SIRT6, that usually decreases with age. The protein-rich mice were more youthful and less susceptible to getting cancer. “The change in life expectancy is significant, when you consider that an equivalent jump in human life expectancy would have us living on average until almost 120,” Haim Cohen of Bar-Ilan University told the Times of Israel. “The changes we saw in mice may be translatable to humans, and if so that would be exciting." In 2012, Cohen did the same experiment, increasing the protein levels in just 15 percent of the male mice. In the latest research, Cohen worked alongside international scientists, including Rafael de Cabo from the U.S. National Institutes of Health, to improve his previous work.
 
Veure'n més
TIC
space
 
image3
Technology Comes to Age 
In Greek myth, Tithonos, prince of Troy, had an enviable life for a while. He was taken as the lover of Eos, goddess of the dawn. Things we going so well that Eos begged Zeus to grant immortality to Tithonos. And Zeus did – with a catch. Eos forgot to ask for eternal youth, so Tithonos lived forever, but was condemned, like the rest of us, to continually waste away, getting older and less functional with each year.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
Scientists develop simple blood test for early detection of Alzheimer's disease
An international research team led by HKUST has developed a simple but robust blood test from Chinese patient data for early detection and screening of Alzheimer's disease (AD) for the first time, with an accuracy level of over 96%.
 
Veure'n més
 
Simulació entorns reals
space
 
image3
Telehealth has enabled wider access during COVID-19 – but not for everyone 
The rise in telehealth use during the COVID-19 pandemic has showcased two contrasting narratives about access to virtual care.Even as telehealth made it easier for some patients to get the care they need, especially those who struggle to reach in-person services, it also exacerbated the digital divide for others."
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
Neurosurgical treatment of brain tumors improves quality of life of elderly people
A Finnish study indicates that neurosurgical treatment of benign brain tumors improves the quality of life of elderly people in good health and adds to their lifespan. Meningiomas, which originate in the meninges surrounding the brain, are the most common type of benign brain tumors. The primary treatment for meningiomas is neurosurgery. Since the risks associated with surgical treatment increase as people get older and develop other diseases, over 80-year-old patients with brain tumors are not operated on almost anywhere in the world.
 
Veure'n més
 
Dietes i hàbits saludables
space
 
image3
Mediterranean Diet to Prevent the Development of Colon Diseases: A Meta-Analysis of Gut Microbiota Studies 
Gut microbiota dysbiosis is a common feature in colorectal cancer (CRC) and inflammatory bowel diseases (IBD). Adoption of the Mediterranean diet (MD) has been proposed as a therapeutic approach for the prevention of multiple diseases, and one of its mechanisms of action is the modulation of the microbiota.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
The Role of Micronutrients in Ageing Asia: What Can Be Implemented with the Existing Insights
Life expectancy as a measure of population health does not reflect years of healthy life. The average life expectancy in the Asia-Pacific region has more than doubled since 1900 and is now above 70 years.
 
Veure'n més
 
Sociosanitari
space
 
image3
Más financiación, ciencia de datos y digitalización para un sistema sociosanitario equitativo 
Más inversión. Más digitalización. Más innovación. Y más colaboración público-privada. Estas son las principales necesidades que afronta el sistema sanitario español si quiere ofrecer a los ciudadanos una Sanidad equitativa, de calidad y eficiente. El encargado de explicar este «diagnóstico» fue Juan Abarca, presidente de la Fundación IDIS (Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad), quien participó ayer en la jornada titulada «El sistema sanitario en España en la era post covid-19» organizada por INFORMACIÓN.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
Sanidad desgrana los objetivos de su ‘nuevo’ modelo de atención, basado en la Medicina 5P
“De la crisis mundial provocada por la COVID-19 hemos extraído una valiosa lección: la necesidad de fortalecer los sistemas de salud para que sean capaces de responder a los desafíos para la salud pública en contextos cambiantes y de alta incertidumbre”. Así arrancaba el secretario de Salud Digital del Ministerio de Sanidad, Alfredo González, su comparecencia en la Cámara Baja.
 
Veure'n més
 
space